La imatge de la música

La imatge de la música

Data: Juliol 2012
Revisió projecte final de carrera

“La imatge de la música” és un projecte on s’investiga la relació de la música i la imatge, a través d’una anàlisi de tots els elements que conformen aquests dos llenguatges. I on, a partir de les conclusions extretes d’aquesta investigació, es crea el grafisme per a dues peces musicals. El projecte serveix per aproximar-nos i entendre les capacitats comunicatives dels projectes audiovisuals i on s’intenta buscar la transcripció de la música en imatges. Aquest projecte fou presentat primerament al 2001 i es centrava en l’anàlisi de la música clàssica. Les conclusions d’aquest l’anàlisi es van concretar en una aplicació audiovisual on quedava patent la possible representació de la música a través del disseny gràfic en moviment. Onze anys després, aquest projecte ha estat reprès de nou i se n’han actualitzat la recerca de referents i antecedents i s’ha ampliat l’anàlisi de la música al camp de la música electrònica. S’ha escollit aquest estil perquè és potser el que aporta elements més diferenciadors respecte la música clàssica per la divergència en els seus processos de composició i interpretació. En el projecte del 2001, es va realitzar un anàlisi de la música estudiant-ne les propietats del so (altura, intensitat i timbre) i els elements sintàctics que formen el llenguatge musical: notes, escales, modes, melodia, ritme i temps, sistemes i els instruments.
En el nou projecte, s’ha inclòs també un anàlisi de la música electrònica on primerament es fa un breu repàs històric dels artistes que han composat peces d’aquest estil musical i les innovacions tecnològiques que han estat necessàries per a dur-les a terme; i en segon lloc, s’han enumerat les diferents formes de crear música sintetitzada i les característiques de les seves principals sonoritats. Posteriorment, s’ha analitzat la imatge i els elements constitutius, dinàmics i escalars que la defineixen, per poder finalment cercar característiques paral·leles entre aquests dos llenguatges

comunicatius que permetin transcriure el so en gràfics i trobar-ne una manifestació conjunta. En les conclusions d’aquest projecte hem desgranat possibles imatges que podrien representar els diferents elements de la música. Un cop abstretes dites conclusions s’ha realitzat un anàlisi similar amb les peces musicals escollides. Per poder objectivar la representació visual d’aquestes composicions seleccionades s’ha buscat no interpretar les obres com a conjunt sinó desgranar-ne els elements musicals que les formen i així poder-les representar objectivament. Al 2001 es va analitzar l’obra O Fortuna, de la cantata Carmina Burana de Carl Orff (1937). Aquesta obra musicalitza uns poemes pagans del segle XIII. En aquest anàlisi es va disseccionar compositivament tota la peça per definir-ne els seus elements sintàctics: la tonalitat, el ritme, les formes musicals que defineixen les diferents parts de la cantata i els instruments que hi participen. En segon lloc, es va realitzar un anàlisi semàntic de tots aquests elements i finalment es van cercar elements visuals que poguessin representar l’obra tant sintàcticament com semànticament creant un audiovisual. Actualment, s’ha refet aquest audiovisual amb una estètica més actual i emprant noves tècniques d’animació però mantenint-ne l’essència. També s’ha seleccionat una peça remesclada de la mateixa obra de Carl Orff per a fer l’aplicació audiovisual de la música electrònica. Aquest remix composat per Wolfgang Gartner i que està dins l’estil de música electro utilitza fragments de l’obra original i hi afegeix instruments electrònics per a crear una versió amb un ritme molt més marcat i per tant molt més ballable. Les dues peces audiovisuals utilitzen els mateixos elements visuals per representar sons percudius, vocals, etc. però l’estètica canvia notablement. En la peça clàssica s’han utilitzat objectes més texturats i orgànics i en la peça electro s’han emprat il·lustracions més vectorials i sintètiques per il·lustrar la diferent naturalesa dels sons que les composen.